-
L’AMISTAT (28): FELIÇOS ELS QUI VIUEN L’AMISTAT
Déu ens brinda la seva amistat gratuïtament. Forma part del seu estil. L’amistat no es compra amb diners.
-
L’AMISTAT (27): AMICS DE LA PARAULA DE DÉU
Resulta que Déu utilitza l’art de la comunicació per apropar-se a tots nosaltres. No ho fa amb paraules estranyes, pròpies del llenguatge que utilitzen els savis.
-
L’AMISTAT (26): UNA AMISTAT QUE VE DE LLUNY
Déu no actua improvisadament. Ell ha volgut ser amic nostre des de molt abans que nosaltres haguéssim adquirit consciència de la seva existència.
-
L’AMISTAT (25): ELS INICIS D’UNA AMISTAT AMB DÉU
Déu és qui dona sempre el primer pas per apropar-se a nosaltres. Ho fa donant-nos el seu Fill, primer, i el seu Esperit Sant, després.
-
L’AMISTAT (24): AMICS QUE SÓN FAMÍLIA
Continuem celebrant i contemplant el misteri del Nadal. Són diverses les perspectives i els accents que la litúrgia ens convida a fer-nos nostres.
-
L’AMISTAT (23): VULL SER EL TEU AMIC
Déu arriba al món amb una proposta molt senzilla: «Em vols acollir? Vull ser amic teu». Déu ens ofereix en la seva petitesa i en la seva indefensió el desig d’esdevenir amic nostre, amic de tota la humanitat.
-
L’AMISTAT (22): ACCEPTACIÓ
Avui una lliçó important: Maria i Josep, a les portes del Nadal, ens ensenyen a acceptar Déu. L’amistat de Déu és veritablement una sorpresa desbordant.
-
L’AMISTAT (21): ETS TU?
Qui no s’ha preguntat mai si aquell o aquella que tenim davant és l’amic que busquem? I alguns, no pocs, fan més extensiva la pregunta i la relacionen amb Jesús: «Senyor, ets tu, l’Amic que busco?».
-
L’AMISTAT (20): LLAGOSTES AMB MEL BOSCANA
Fa un temps, no massa, que s’han posat de moda els programes culinaris. Abans eren llibres que es passaven de generació en generació. Avui són programes de televisió.
-
L’AMISTAT (19): VETLLAR ÉS ACOLLIR
«Busques gallines? -digué la guineu-. –No, -digué el petit príncep-, busco amics […] –Si vols un amic, domestica’m -digué la guineu. –Què s’ha de fer? -digué el petit príncep-. ...
-
L’AMISTAT (18): DONAR-SE
De tant en tant vivim situacions de dolor, de fracàs, de decepció. No són escenaris agradables
-
L’AMISTAT (17): ELOQÜÈNCIA I SAVIESA
Al llarg de la història s’han viscut situacions molt diverses i complexes, fins arribar a graus d’elevadíssima absurditat. Algunes sensibilitats han defugit els discursos alarmistes, i d’altres s’hi han abonat.
-
L’AMISTAT (16): L’AMISTAT COM A MANIFESTACIÓ PASQUAL
Molts són els que sostenen que la història és com aquell jutge implacable, insubornable, recte… per a tota la humanitat.
-
L’AMISTAT (15): ACOLLIDA
El petit gran Zaqueu busca un amic de debò. Vol comprovar, per ell mateix, si Jesús és l’amic que cerca: algú digne de tota confiança. Jesús percep els petits detalls, ...
-
L’AMISTAT (14): EL CRÍTIC I EL CRITICADOR
No és el mateix ser crític que ser criticador. Ens remuntem a l’etimologia d’un terme grec que de fet vol subratllar la importància de tenir criteri, i per tant, de saber posar en crisis
-
L’AMISTAT (13): SANTA TOSSUDERIA
Tots hem tingut algun amic insistent, per dir-ho finament. De vegades aquesta amistat s’ha transformat en una relació irritant, però en d’altres ocasions hem estat afortunats d’haver trobat aquell amic ...
-
L’AMISTAT (12): AMICS QUE TORNEN
Els amics de veritat tornen. Sembla que la nostra vida actual funciona com funciona. Un no troba, amb facilitat, massa concert perquè les presses, els crits i les exigències
-
L’AMISTAT (11): LA FE I L’AMISTAT
No és el mateix «la fe dels amics» que «la fe en els amics». Abans d’aterrar en aquesta qüestió, hem de dir que parlar de «fe i amistat» no és pas problemàtic.
-
L’AMISTAT (10): AMICS “LLÀTZERS”
Som allò que sembrem. Configurar la nostra vida comporta tenir presents un munt de detalls, d’aquí aquella actitud pacient i confiada davant la vida.
-
L’AMISTAT (9): DETALLS PER NO PERDRE UN AMIC
Certes exigències poden matar l’amic, i és així que tota relació, amb les seves llums i ombres, necessita d’una flexibilitat, encara que és cert que un excés desmesurat ...
