Els grans amics...qui no ha somiat en tenir grans amics? Qui no ha demanat a Déu que li concedeixi bons i grans amics? Tots ho hem fet, perquè tots els necessitem. 

Hi ha amics que sempre volen tenir raó, i d’altres que ofereixen el que tenen i el que són, sense imposicions. Uns i altres no estan lliures de contradiccions. 

L’Amor és la força que mou el món i, òbviament, les nostres vides. Jesús, l’Amic, arriba a una bona formulació, per ser més fins, a una doble expressió que situa l’Amor al centre de la vida d’un creient. 

Així canta l’Evangeli: «molts són els cridats però pocs els escollits». És curiós. No és Jesús qui ens rebutja, som nosaltres, lliurement que decidim acceptar o refusar la seva invitació. 

Tots hem conegut dinàmiques socials que ens afavoreixen o ens perjudiquen. M’explico. Una dinamo és un generador elèctric que és capaç de transformar una energia en corrent continua. 

Les relacions humanes, també les que descrivim com relacions d’amistat passen moments i capítols complicats. Aprofundim una mica més. 

Tota bona amistat necessita de la coherència. Aquesta apreciació no és anecdòtica. La coherència és l’exigència que ens apropa el esperem amb el que volem viure. 

Parlem amb estima dels «bons amics». Ho fem perquè són bons. És a dir, ens referim a la seva bonesa, com a tal. La bondat deixa de ser un qualificatiu per esdevenir un veritable substantiu. 

Amb dos dits de front podem dir que fa un temps, concretament des de la pandèmia, vàrem entrar de ple en l’època telemàtica, una mena de «quarta revolució industrial». 

Vivim la Festa Major amb tots els ets i uts (rosari, cercavila, havaneres, pregària de la novena, sardanes, missa d’ofici...). Santa Maria Magdalena és la nostra patrona, poca broma.