Anem acabant aquesta secció dedicada al «bestiari evangèlic». La voluntat era la  ...

d’adonar-nos com, d’una manera o d’una altra, tots reaccionem, actuem de maneres diferents davant Jesús i els germans, i per tant, vivim l’evangeli i la missió de maneres diverses. La diferència apareix en la nostra vida com una oportunitat per a créixer i enriquir-nos. El recurs d’apropar-nos al món dels animals ha estat simplement això, un recurs. Molts altres ho han fet, des del món medieval fins els nostres dies. Permeteu-me citar alguns exemples, cristians i no cristians. Des de la teologia, però també des de la literatura i la filosofia s’ha emprat aquests camí. Com per exemple, Ramon Llull amb el seu Llibre de les bèsties; Rudyard Kipling amb el Llibre de la jungla; o bé, George Orwell amb Rebelió a la granja. Al cap i a la fi ens preguntem i ens endinsem en el misteri de l’home: qui sóc? Com sóc? També s’ho qüestiona el salmista (Ps 8). Deixem-nos acompanyar per ell.

Senyor, sobirà nostre,
que n'és, de gloriós, el teu nom per tota la terra!
En el cel tens posada la teva majestat.
Amb la paraula dels infants i dels nadons
has assentat els fonaments d'un baluard
contra els teus adversaris,
per fer callar el rebel i l'enemic.
Quan miro el cel que han creat les teves mans,
la lluna i els estels que hi has posat,
jo dic: «Què és l'home, perquè te'n recordis?
Què és un mortal, perquè el tinguis present?»
Gairebé n'has fet un déu,
l'has coronat de glòria i dignitat,
l'has fet rei de les coses creades,
tot ho has posat sota els seus peus:
ramades de vedells i d'ovelles,
fins i tot els animals feréstecs,
l'ocell que va pel cel i els peixos del mar,
i tot el que segueix els camins dels oceans.
Senyor, sobirà nostre,
que n'és, de gloriós, el teu nom per tota la terra!