El llop és i ha estat sempre considerat com un animal perillós, associat al conflicte, ...
a la destrossa, a la calamitat. L’evangeli de Joan recorda quines són les seves accions i les seves intencions, només aturades per la figura del bon pastor que té cura de les seves ovelles (Jn 10,12). Però, hi ha quelcom comú entre els llops i les ovelles? La pregunta no es nostra, sinó de l’antic testament (Sir 13,17). El profeta Isaïes ens convida a pensar que sí, que tan el llop com les ovelles tenen quelcom en comú, o si més no, que en el Regne de Deu poden viure reconciliats, (Is 11,6) i fins i tot, seran guiats per un nen petit (al·ludint, òbviament a l’infant de Betlem, el Fill de Déu). També tenim una bona mostra de l’amistat de sant Francesc amb el llop de Gubbio, en un petit poblet de la Umbria (Itàlia). Sant Francesc i la promesa de Déu, ens fa veure que fins i tot el llop, el mal, l’adversitat, pot entrar en raó, pot descobrir la seva bondat, que és Déu mateix. Sé reconèixer la bondat de Déu en els qui m’envolten?
