El gall, animal domèstic que canta com cap altre, és valent i vanitós al mateix temps. ...
Els cronistes medievals lloen d’aquest animal la seva audàcia, situant-lo en els escuts de diverses famílies nobles i benestants. Aquesta au procura el menjar per a totes les seves semblants, no només per a les seves preferides. Alguns autors han associat el seu cant al fet que el gall espanta amb aquesta acció els llops, els lladres i els dimonis; altres associen el seu cant a l’anunci de la nova albada, acompanyant-la amb el fet de batre les seves ales per tres cops, tota una simbologia. Sigui com sigui, el gall, saluda el sol que neix de nou, i convida els homes a desvetllar-se i alçar-se per viure amb nou ardor i fe el nou dia. Sóc dels qui vull viure l’Amor i viure estimant cada dia? Sóc dels qui canto amb joia el nou dia