Al llibre normatiu el Levític apareixen grans llistats d’animals, terrestres, marins i voladors.
D’aquests darrers la llista menciona el pelicà, entre el cigne i el voltor (Lv 11,18), el mateix ordre el trobem al llibre del Deuteronomi (Dt 14,17), i són identificats com animals que cal rebutjar per ser un animal impur. La tradició bíblica és molt menor en referència a aquesta au, però amb temps guanya admiració. En d’altres cultures té altres connotacions, per exemple a Egipte s’associa el pelicà amb el més enllà. En canvi en el món del cistianisme, s’observava i s’apreciava que el pelicà era un animal molt atent a les seves cries, fins el punt de ferir-se a si mateix per donar menjar a la seva descendència, fet que ens remet a Crist, i en concret a l’Eucaristia. Sabré donar vida als qui m’envolten?