M’ en vaig a pescar.
Senyor,
amb les mans buides
dels teus deixebles,
després d’una dura nit de treball,
són el reflex
de la nostra pròpia situació.
Quants cops
hem decidit d’abandonar,
de deixar de seguir-te,
i dir: «me’n vaig a pescar».
I de fet la pobresa dels resultats
ens ha acompanyat en tot moment.
Sabem que estàs sempre present
en el nostre cor i en el nostre entorn,
però ens costa reconèixer
la riquesa del pa partit,
de la teva Paraula de vida,
de la presència del germà pobre i desvalgut.
Omple’ns, Senyor, del teu amor,
per a que amb el deixeble estimat,
puguem reconèixer
la teva proximitat i cridar
amb totes les forces;
És el Senyor!
(editorial Claret)
